4. Eines de gestió

En el marc del projecte de revisió de la Xarxa Natura 2000 Marina a la província de Girona, hem seleccionat 3 eines que serviran per gestionar, obtenir informació biològica i completa dels ecosistemes presents en aquestes zones a l’hora que un model de gestió basat en la participació social i els acords entre les parts implicades.

Aquestes 3 eines són:

El SIG, un sistema informàtic georeferenciat que ens permet generar capes de contingut per poder realitzar una bona planificació territorial entre altres utilitats que s’exposaran a continuació.

La xarxa Silmar, basada en la participació activa de la comunitat en pro de preservar la biodiversitat i sensibilitzar la societat sobre el valor del patrimoni natural, a la vegada que proposa accions als agents competents per millorar l’estat ecològic del medi litoral.

La creació de Zones Marines per al Bioconeixement (ZMB), una figura de protecció basada en la concessió de domini públic d’un àrea marina i en el consens mutu de la societat involucrada directament a aquestes àrees en pro de preservar-la i millorar la seva qualitat ecològica, la sensibilització de la població entre altres.

EL SIG

Els SIG, Sistemes d’Informació Geogràfica (en anglès GIS, Geographic Information System) són un conjunt d’eines que permeten realitzar anàlisis a sèries de dades en format digital espacialment referenciades. Són uns dels instruments bàsics quan es tracta de realitzar mesures i estudis geogràfics. Les operacions SIG s’han tornat molt comuns, accessibles per a un ampli públic i amb aplicacions a una gran multitud d’àrees i disciplines. Per aquesta raó no existeix una definició de SIG consensuada, algunes es centren en les seves aplicacions com a eina de gestió de dades, altres en el seu potencial com a sistema de descripció i transmissió de informació.

La informació geogràfica és la representació simplificada de la realitat en un format que permeti posar en relleu alguna característica específica de la superfície terrestre. Aquesta informació pot ser molt simple però també pot arribar a ser molt detallada depenent de la resolució, de l’exactitud desitjada i de la superfície. La creixent era digital i la ràpida evolució dels sistemes de posicionament global (GPS, GALILEO, GLONAS, Beidou/Compass) junt amb la xarxa de satèl·lits que monitoritzen la superfície del planeta permanentment, han facilitat l’obtenció d’informació geogràfica a gran escala molt detallada, generant grans quantitats de dades per processar. Així mateix, els SIG evolucionen paral·lelament a les tecnologies de informació geogràfica per donar resposta a les necessitats de gestió, anàlisi i representació d’aquestes dades.

Els SIG ofereixen una gran capacitat de manipulació i gestió de dades espacials o d’informació que pugui ser geo referenciada, oferint una multitud d’aplicacions a diferents camps. Actualment els SIG es consideren unes eines pluridisciplinàries i multidisciplinàries, permetent combinar diferents tipologies d’informació provinent de diferents disciplines. La gama d’accions disponibles en els diferents programes especialitzats permeten aplicar les tecnologies SIG per a la gestió espacial a diferents escales. A continuació es descriuen algunes de les aplicacions més habituals dels SIG:

  1. Cartografia automatitzada: la generació de mapes automatitzada permet crear una àmplia gama de documents amb la possibilitat de incorporar modificacions i actualitzacions sense necessitat de crear un nou document.
  2. Gestió territorial: els SIG són un excel·lent suport per formar part de decisions, gràcies al seu elevat poder analític i al fet de que permet sintetitzar molta informació en un format de fàcil comprensió.
  3. Infraestructures: la situació estratègica d’algunes infraestructures es decideix mitjançant SIG i algorismes matemàtics per obtenir un major rendiment de cada element.
  4. Protecció Civil: la distribució de la població s’analitza amb SIG per determinar la situació estratègica dels serveis d’emergència i les opcions disponibles en cas de greu risc col·lectiu o catàstrofe.
  5. Cadastre: el registre del cadastre, així com les mesures de cada be o propietat, és assistit per SIG.
  6. Medi ambient i Recursos Naturals: la situació i quantificació dels recursos naturals és de vital importància per a la seva correcta explotació, minimitzant els danys que es puguin ocasionar. Els SIG permeten compilar informació geogràfica per recolzar el monitoratge del medi ambient (especialment en gestió de dades generats per satèl·lits i imatges àrees), avaluar impactes ambientals, modelatge de conques, prevenció d’incendis,…
  7. Màrqueting: els anàlisis de mercats previs al llançament d’un nou producte té un compte la distribució espacial dels seus potencials consumidors mitjançant SIG.

Navegadors portàtils: la majoria dels sistemes de navegació portàtil presents a la nostra vida quotidiana integren SIG per donar a l’usuari una representació gràfica de la seva posició, per al càlcul de rutes optimitzades entre dos o més punts i per a l’emmagatzematge de coordenades.

El conjunt d’espais que pertanyen a la XN2000 formen un mosaic de superfícies o polígons sobre el territori, polígons amb uns límits ben definits i un conjunt de característiques vinculades a cada espai. Per a una correcta gestió de la XN2000 és essencial compilar tota aquella informació relacionada amb aquests espais, aquesta informació sovint té un component geogràfic, fent dels SIG una eina amb una àmplia gamma de possibilitats per a la gestió de dades i l’anàlisi espacial. El potencial en qüestió territorial, gestió de recursos naturals i transmissió de la informació són una de les principals virtuts dels SIG aplicables a la XN2000 marina i ala gestió integral de la costa.

Silmar  

Per saber més informació sobre el projecte, pot consultar en aquesta mateixa web fent clic aquí.

La creació de Zones Marines per al Bioconeixement (ZMB)

Per saber més informació sobre le projecte, pot consultar en aquesta mateixa web fent clic aquí.

Change this in Theme Options
Change this in Theme Options